Guillem Sales Vilalta

Aquest article ofereix la traducció al català del tercer dels Diàlegs filosòfics (Philosophische Gespräche) de Moses Mendelssohn, segons la nova versió que Mendelssohn en publicà el 1771. El treball constitueix la continuació de la traducció integral dels Diàlegs en la seva versió original (1755), la qual fou publicada a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia de l’any 2022, dins l’article «Leibnizianisme crític, spinozisme encobert?: Els Philosophische Gespräche (Diàlegs filosòfics, 1755) de Moses Mendelssohn» (Sales Vilalta, 2022). La reedició de 1771 afecta principalment el tercer diàleg, mentre que la resta de l’obra roman essencialment inalterada. La present traducció té, per tant, els objectius següents: completar l’accés del públic lector català a la totalitat dels Diàlegs filosòfics i mostrar l’evolució editorial i conceptual d’aquest text.

Our essay will be focused in the epistolary relation that Elise Reimarus (1735-1805) maintained with Moses Mendelssohn (1729-1786) and F.H. Jacobi (1743-1819) because of the discussion begun by Jacobi after claiming G.E. Lessing (1729-1783) to be a “spinozist”. The analysis of Reimarus’ intervention will be divided in two parts: in the first one, we will shortly contextualize de discussion by giving the tenets of Lessing’s thought that justify Jacobi’s claim; secondly, we will offer an sketch of Elise’s biography in order to proceed afterwards to judge her role within the debate. (i) By showing the way Elise took part in such intellectual affairs and (ii) by noting the relevance of her contributions, (iii) we will close the essay with a reflection on what tools and strategies are to be considered in order to include women when writing history of philosophy and thought.

En el presente artículo se argumenta que la Medicina mentis de E. W. von Tschirnhaus participa del alejamiento respecto a la Metafísica escolástica ejemplificado tanto por la Logica vetus et nova de Johannes Clauberg de modo moderado y conciliador como por la Einleitung zur Vernunft-Lehre de Christian Thomasius con mayor radicalidad. Para ello, el artículo consta de tres partes. En la primera, se bosqueja el proceso por el que la Schulmetaphysik adquiere presencia y relevancia en las universidades germanas del siglo XVII. A continuación, se analizan las mencionadas obras de Clauberg y Thomasius para descubrir en qué medida ambos pensadores dialogan críticamente con la tradición susodicha. Finalmente, se culmina el trabajo con una reflexión sobre los vínculos existentes entre la obra de Tschirnhaus y las Lógicas de Clauberg y Thomasius.

The present work aims to offer an interpretation of Wolff’s place in the history of Early Modern Philosophy: we intend to argue that Wolff, relevantly indebted to German university Schulphilosophie, enriches this tradition by incorporating intellectual innovations coming from European modern science. In order to defend this thesis, the essay is divided into two parts. The first is devoted to elucidate Wolff’s conception of philosophy through an analysis of his programmatic “Discursus praeliminaris de philosophia in genere”. After first clarifying Wolff’s conception of philosophy, the second part consists of a reflection on the extent to which German Schulphilosophie and European modern science converge in Wolffian philosophy.