Salvador Rubio

Este artículo empieza atendiendo a la interpretación de las observaciones de Wittgensteinsobre Shakespeare y a las múltiples alusiones a la naturaleza que aparecen en ellas. Unaclave para entenderlas se encuentra en la perspectiva que nos ofrecen algunos debates estéticoscontemporáneos sobre las relaciones entre estética y moralidad. Defiendo aquí queWittgenstein, en sintonía con posiciones del autonomismo moderado, nos está proponiendoque miremos el arte como miramos la naturaleza para encontrar la verdadera belleza,esto es, una cierta naturalidad en nuestra contemplación del arte. Para ello, me apoyoen la noción de «bien humano integrado» de D. E. Cooper, propongo una inversión complementariade los argumentos estéticos en favor de una relación no instrumental con lanaturaleza, y subrayo, con I. Ground, que nuestra humanidad y un sentido básico delo estético son mutuamente constituyentes.

A partir del postulat d’un cert “factor esportiu” en la recepció estètica per part del director d’orquestra L. Bernstein, em propose investigar, en el marc d’una teoria dimensional (o aspectista) de la comprensió artística, aquells casos en el quals ens inclinem positivament envers interpretacions que no aprovem artísticament. Avaluaré les raons recolzades en la coherència, la fascinació o la claredat, a la llum d’altres conceptes d’arrel wittgensteiniana com perplexitat (puzzlement), valor (Mut), veure / veure com (seeing/ seeing as) per acabar reivindicant un valor intrínsec d’aquest tipus d’experiències artístiques.

El text d’Ian Ground la traducció del qual transcrivim a continuació va ser llegit a l’acte de presentación del seu llibre ¿Arte o chorrada? (València, Publicacions de la Universitat de València / Col•lecció Estètica & Crítica, 2008) el dia 9 de juny de 2008 a l’Aula Magna de l’edifici del Carrer La Nau de la Universitat de València, amb la presència, a més d’Ian Ground, de Romà de la Calle (en qualitat de Director de la col•lecció Estètica & Crítica) i de mi mateix, Salvador Rubio (en qualitat de traductor, editor i autor de la introducció del llibre). El text va ser llegit en anglés pel seu autor, alternat, paràgraf per paràgraf, amb la lectura de la traducció castellana. Hem preferit que el text traduit aparega ací en castellà, exactament igual al que va ser llegit a l’esmentat acte de presentació. La reflexió que ens proposa Ian Ground, en cara que específicament concebuda per a aquest acte, no necessita cap presentació i pot ser llegida perfectament com un text autònom. Tanmateix, em permet precedir-la amb unes quantes observacions que no pretenen sustituir les meues paraules a l’acte (on, naturalment, els agraïments eren els protagonistes) ni tampoc la introducció del llibre ja publicada, i a la qual es pot remetre directament el lector d’aquest article.

The aims of my paper are triple: 1) to offer a panoramic view on the evolution of theoretical reflections on documentary definition, specially into the contemporary analytic aesthetics; 2) to evaluate the solution proposed by Carl Plantinga defining documentary as AVR (Assserted Veridical Representation); and 3) to contrast the aforementioned theoretical problem with an example of new documentary film, My Architect (2003) by N. Kahn, wich I find particulary interesting and significant concerning that problem. My thesis is that new documentary emphasis in subjective involvement of both filmmaker and spectator results in a more deep understanding of documentary nature